*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dilluns, 27 de febrer del 2012

Galetes Holandesa i Cafès El Magnífico

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Ara que treballo a prop, gaudeixo gairebé cada dia del bon cafè de Cafès El Magnífico, bé del cafè i de la professionalitat i simpatia de la gent que hi treballa.
Al Salvador Sans el varem conèixer el grup de blocaires gastronòmics que varem poder gaudir i aprendre sobre cafès a la trobada del Cafè Central ara ja fa un temps, les cròniques aquí.
 
Té unes 25 varietats de cafès, més unes quatre de descafeïnats. Al catàleg es poden veure des de la finca on s’ha conreat a les característiques de cata de cadascun. També venen altres complements per a acompanyar un  bon cafè, xocolata, mel, galetes...
 La Jo, de la holandesa de Galetes Holandesa, la vaig conèixer primer a la xarxa gràcies a la crònica de Un cocinillas online. Un dia vaig tenir l’agradable sorpresa de conèixer-la a Cafès El Magnífico on havia a anat a dur una mostra de les seves galetes. Les varem poder tastar amb un bon cafè i ens hi varem enamorar de cop. Quina parella, un bon cafè i una galeta Holandesa! Quan aneu a comprar-hi cafè no us oblideu del paquet de galetes.

Al davant mateix de Cafès El Magnífico hi ha l’altra botiga de la mateixa empresa, Sans&Sans, on es poden trobar una extensa varietat de té i infusions. El seu catàleg, igual que els de cafès, mostra l’origen de cadascun, les notes del tast i el temps recomanat d’infusió. N’hi uns 300, no us dic més!
Una altra bona combinació, un té amb una galeta.

Aquestes galetes són típiques a Holanda. Dues galetes de mantega amb un capa de caramel al mig, un caramel fet amb mantega i gens empallegós. A la xarxa se’n poden trobar forces receptes, però no tantes del farcit.

La Holandesa acostuma a anar per les fires i allí es poden degustar acabades de fer, l’Starbase ens ho explica en aquesta crònica. Jo ja tenia ganes de provar-les així, acabades de fer, i per fi ho vaig poder fer.

La Holandesa va desembarcar a Cafès el Magnífico un dissabte i va estar fent les galetes davant dels que entraven a comprar cafè o a fer-ne un tast. Quin èxit!

També en vaig poder fer-me’n una jo, fins i tot el personal de Cafès El Magnífico se’n varen poder fer...  Ho podeu veure a les fotografies!

divendres, 24 de febrer del 2012

Sopa de farigola

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Una recepta més que ens va fer en Pep Nogué a l'Espai Consum Bonpreu. Una recepta que, per senzilla i econòmica, no té preu. Sols us dic que el curs va ser un divendres a la tarda i el dissabte al vespre ja la feia per sopar. Si no teniu llardons hi podeu posar daus de pernil, de pa fregit... O senzillament res. 

La recepta que ens va passar en Pep feia servir brou vegetal i brou de bullir fesols. Jo la vaig fer amb brou vegetal. L'aigua de bullir els llegums és una bona base per fer aquestes sopes, guardeu-la! També es pot fer amb aigua. 

 En fer-la a casa també hi vaig fer un canvi, ja que l'havia de compartir amb algú que no hi volia l'ou, hi vaig posar una cullerada sopera de formatge fresc cremós (un formatge francés que té la textura d'un iogurt grec). Amb l'ou queda molt més cremosa.

Ingredients:
- 1 litre i un got de brou vegetal 
- 0,5 ml d'oli d'oliva verge
- 5 grans d'all 
- 90 gr. de pa sense crosta 
- 100 gr. de rovell d'ou 
- farigola 
- sal 
 -50 gr. de llardons 

Primer sofregim els alls sense que agafin color. Hi afegim el pa i la farigola.
De la farigola sols les fulles, els troncs no els hi posem. Sols fregar les branques de farigola entre les dues mans cauen les fulles fàcilment quedant els troncs nus.

 Remenar-ho i regar-ho amb el brou. Deixar bullir cinc minuts i triturar-ho. Corregir de sal.

Al darrer moment afegir l'ou i triturar-ho novament per emulsionar-ho i que quedi cremós.
Servir-ho en tasses amb els llardons esmicolats per sobre.

divendres, 17 de febrer del 2012

Esponjós de xocolata blanca amb iogurt amb salsa de maduixes i crumble de farro

7 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Que llarg el nom, oi? Avui mateix en Pep Nogué, a l'Espai Consum Bonpreu, ens ha fet aquestes postres. I avui mateix tot sortint hem anat a comprar els ingredients per fer-lo diumenge. 
Per sort m'ha tocat en un sorteig que ha fet en Pep un paquet de farina de farro (de blat de moro). 
Si no en trobeu en Pep ens ha comentat que es pot fer amb polenta, que no és més que farina de blat de moro més grossa. No ho feu amb Maizena, aquesta no és pas farina de blat de moro si no midó de blat de moro. 
La recepta no porta sucre, la xocolata blanca ja és molt dolça, i el crumble en porta, la recepta del Pep duia uns 250 gr. de sucre per la salsa de maduixes però finalment no l'ha posat. No li feia falta.

Ingredients:
- 500 ml. de nata per muntar
- 325 gr. de iogurt natural de La Fageda
- 410 gr. de cobertura de xocolata blanca
- 5 fulles de gelatina de 2 gr.
- 550 gr. de maduixes
Pel crumble de farro:
- 100 gr. de mantega pomada
- 100 gr. de farina d'ametlla
- 100 gr. de sucre llustre
- 60 gr. de farina de farro
- 60 gr. de midó de blat de moro (Maizena)

Primer preparem el crumble. Barregem les dues farines, el midó i el sucre. Hi afegim la mantega i amb les mans anem fent una pasta grumollosa, tal si féssim una massa brisa.
Posem paper d'anar al forn en una safata i hi posem la barreja, han de quedar com engrunes.
Ho posem al forn a 175-180ºC durant uns vuit minuts. Quan comenci a daurar la traiem i trenquem les engrunes amb una cullera per què els grumolls quedin més petits. Ho tornem a enfornar uns minuts més, pocs, ha de quedar torrat però no cremat. Ho reservem en un pot hermèticament tancat.

Fonem la cobertura de xocolata blanca al bany maria, hem d'anar molt amb compte doncs la xocolata blanca és mantega de cacao i es crema a més de 50ºC.

Una vegada veiem que esta fossa la remenem per tal que si queden trossos es fonguin i homogeneïtzi tota la cobertura. Afegim els iogurts naturals i ho remenem amb compte.

Posem a remullar les fulles de gelatina. Posem al foc un got de la nata per muntar, quan estigui calenta hi afegim les fulles de gelatina escorregudes per tal que es dissolguin bé.

La resta de la nata la semi muntem i la barregem a la xocolata amb els iogurts amb compte, tot remenant de baix cap a dalt.

Hi afegim la nata amb la gelatina i ho tornem a barrejar amb compte, de baix cap a dalt.

Es posen en motlles individuals i es reserven a la nevera unes sis hores.

Mentre netegem les maduixes i les triturem, tastem i si creiem que ho necessiten hi afegim sucre i tornem a barrejar-ho. Es passa la barreja per un colador xinès.

Servim els gots amb una mica de salsa a sobre la crema de xocolata i ho acabem amb una mica de crumble.

NOTA un cop fet: Com que tenim un diabètic a casa, en varem fer també una ració en versió apte per a diabètics, varem fer els mateixos passos però en comptes de cobertura de xocolata blanca hi varem posar xocolata negra apte per a diabètics (en tenen Valor i Nestlè). Com que no hi varem posar cap edulcorant més va quedar boníssim per a qui li agrada el gust de xocolata negra. Va ser un èxit.


dimecres, 8 de febrer del 2012

Taller de fotografia gastronòmica a Ca l'Esteve

8 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
A casa sempre hem viscut units a la fotografia, el meu pare va aprendre a revelar amb en Pere Català-Roca i ell va ser el primer que ens va introduir en aquest món fascinat.

Més tard, per estudis, jo en vaig estudiar tot estudiant disseny gràfic a l’escola LAI (ara ja tancada). Era el temps de la fotografia analògica, dels quartos foscos i de les ampliadores.
A casa improvisàvem un quarto fosc al lavabo, i ens hi tancàvem el meu pare i jo a revelar, amb les queixes de la meva mare per què era l’únic lavabo de la casa.

Després la meva tia em va deixar instal•lar el quarto fosc a la cuina del seu estudi del pis de sota casa. I va ser quan vaig fer un curs de fotografia a l’IDEP.
He tingut grans professors en les dues escoles, Lucho Poirot, Manel Ubeda, Enric de Santos entre d’altres.

Però en fotografia digital i, en especial, en l’edició de imatges, encara no he fet cap curs.
Aquí cal dir que considero l’edició de imatges digitals necessària, és equivalent al procés de laboratori de la fotografia analògica. No entenc donar per bona una imatge tal qual surt de la tarja de memòria. Això pot semblar molt clar si la imatge és en format RAW però no tant clar si són en format JPG.

Quan en Martí d’Apunts de cuina i de 365mm va proposar un taller de fotografia m’hi vaig apuntar sense pensar-m’ho, a més, anava acompanyat d’un dinar a Ca l’Esteve, i això era ja èxit assegurat.

A mi personalment em va interessar molt tot el que anava al voltant de l’histograma... No se si dic una bestiesa però em va semblar el sistema de zones (fotografia analògica) aplicat a la fotografia digital. Em proposo posar-m’hi a estudiar-ho i practicar-ho!

Gràcies a l’Starbase de decuina.net, se va poder seguir el curs via streaming, i un cop finalitzat podeu trobar els apunts i els vídeos del taller a la pàgina d’en Martí.

Us recomano el curs que prepara pels dies 25 i 26 de febrer, més informació aquí.

El dinar que ens va preparar en Xesco va ser magnífic, de ben segur que ara us faré salivar:

Tastet de sopa de farigola i pollastre
Molt equilibrada, és reconeixien els gustos perfectament

Amanida de favetes del hort, menta i pernil

Fresca, fresca, fresca

Corball amb carbó d’albergínia
Increïble el carbó d'albergínia

Garró amb patates a lo pobre i salsa de rocafort
Aquí ja hem quedo sense paraules, increïble

Pastís d’ametlles amb xocolata
Gens empalagós malgrat ho pugui semblar


Carquinyolis i roques de xocolata
Uns entreteniments deliciosos

Aigua i vi Tresnadons, d’elaboració pròpia de ca l'Esteve.

En acabar, no va faltar la sortida a la terrassa amb gintònics a la mà d’alguns i una xerrada animada com és habitual a les trobades gastroblocaires. Quines grans trobades que fem!

Mes fotos:

Segueixen aquest bloc